Cançó del dia 07/04/11 - Record de Françoise Dorleac

Bon dia.

Avui torno a França, ja que en el meu darrer viatge vaig passar casualment per Villeneuve-Loubet.

Villeneuve-Loubet és una localitat del sud de França entre Niça i Antibes, que segurament no us dirà res. Doncs resulta que a la sortida de l’autopista d’aquesta ciutat va ser on va tenir el seu fatal accident de cotxe la Françoise Dorleac, que a molts de vosaltres el seu nom tampoc dirà res. La Françoise Dorleac era la germana gran de la Catherine Deneuve i encara que ara bastant oblidada, va ser una de les actrius joves més populars dels anys 60. Diuen que, si no hagués mort amb només 25 anys, ara la Catherine Deneuve seria la germana de la Françoise Dorleac i no a l’inrevés. Anava a l’aeroport de Niça per agafar un avió cap a Londres amb motiu de l’estrena britànica de “Les demoiselles de Rochefort”. Només pel seus papers a “La peau douce” de Truffaut i a “Cul-de-sac” de Polanski ja mereixeria ser recordada.

La Françoise té un fan que publica muntatges amb fotos i trossos de pel.lícules d’ella barrejades amb altres del Hayden Christensen. A mi m’agrada molt aquesta versió de “The killing moon” de Echo and the Bunnymen, feta pel grup francès Nouvelle Vague. A veure què us sembla.

I només dues cosetes més:

1.       El govern (o el que queda d’ell) de Portugal ha demanat el rescat financer a la UE. Ja us en vaig parlar fa un parell de setmanes. Un terç del deute portuguès està en mans de la banca espanyola. Portugal és el primer mercat de les exportacions espanyoles. A veure com van els esdeveniments...

2.       La meva mare va ser operada d’urgències al Clínic de Barcelona en unes molt bones condicions de rapidesa i eficiència. Al propi hospital van dir-nos que millor que això li hagués passat ara que no d’aquí uns mesos, quan les retallades en el sector sanitari siguin una realitat. Veiem com dia a dia els puntals de l’estat del benestar (sanitat, educació...) són menyspreats, retallats, ningunejats. I crec que hi ha coses que són sagrades i que no s’haurien de tocar. No m’agradaria tenir 70 anys i estar dos dies en un passadís d’un hospital esperant una operació urgent. Jo m’indigno amb tot això. Si us plau, indigneu-vos! Demà us podria passar a vosaltres.