Bon dia.
Avui sembla més aviat un d’aquests dies de tardor. Doncs per aquest temps tempestuosos, la cançó de la Lady Day.
I parlant de coses més sèries us introdueixo el concepte de la Taxa Tobin.
La Taxa Tobin va ser una proposta del 1972 de l’economista James Tobin (premi Nobel al 1982) i que considerava un petit impost a aquells moviments financers de caràcter especulatiu. Mai va ser posada en marxa.
Anys després, amb motiu de les crisi del deute de la dècada dels 90, la idea va ser recuperada per l’Ignacio Ramonet (Le Monde Diplomatique) i es va crear ATTAC (Associació per la Taxació de les Transaccions i per l’Ajut als Ciutadans), abanderat dels moviments altermundistes de finals dels 90 i principis de segle XXI. Tampoc van tenir massa èxit.
Així que arribem a la GC (Gran Crisi) i torna a sortir el tema de la Taxa Tobin. De tots es sabut que l’inici de la crisi va ser motivat per la concessió als USA de crèdits d’altíssim risc (els NINJA) que posteriorment es venien en mercats secundaris de caràcter altament especulatiu, i així es va anar inflant una bombolla de dimensions extraordinàries.
Donades les circumstàncies, que existís i s’apliqués una Taxa Tobin ja sembla una cosa més aviat naïf, ja que la taxa en si mateixa mai seria dissuasòria.
I aquí és on entraria el que realment vull dir....
On està el límit a l’especulació i l’afany extrem de guanyar més, més i més? O simplement no hi ha límit?
No coneix aquest món la paraula “ètica”?
Què és necessari que passi o què fem per frenar els abusos dels “mercats”?
Crec que nosaltres com ciutadans i com consumidors tenim un poder i que l’hem d’exercir. No ho oblidem. Només cal unir forces.
.... aviat parlarem de coses com el Triodos .....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada