Bon dia....
Si hi ha un país al món que m’agrada de nord a sud i d’est a oest, aquest és el Marroc. De Tànger a Merzouga i d’Essaouira a Oujda. El Marroc és el lloc on potser he viscut els moments més màgics de la meva vida i on, en certa manera, he estat més feliç. Això ve arrel de l’atemptat d’ahir al Cafè Argana de la Djema El-Fna de Marràqueix, on més d’una, dues i tres vegades he observat la posta de sol sobre la plaça, veient la silueta de la Koutoubia.
El meu total rebuig a l’atemptat, però també volia fer una reflexió. Ens sentim en certa manera identificats amb aquests actes contra objectius occidentals, ja sigui una discoteca a Bali, la recepció d’un hotel a Casablanca o un basar a Istanbul . Ens podria haver passat a nosaltres, pensem. Però, ¿haguéssim donat la mateixa importància si això hagués passat a una cafeteria a Lahore o a un restaurant de Lagos, per dir alguna cosa, on no hagués mort cap occidental? ¿No hi ha tantes, tantes coses que haurien de ser notícia i per la seva pròpia “normalitat” han deixat de ser-ho?
Occident ha consentit governs o dictadors sàtrapes o directament sanguinaris arreu dels països àrabs (i del món), per tal de mantenir una certa “estabilitat” a la zona convenient als seus interessos. I primer, sota el colonialisme i actualment amb aquest neocolonialisme anomenat neoliberalisme, s’han perpetuat i enquistat situacions injustes i inhumanes. Poc a poc, la flama de la indignació s’ha extés per tota la zona i tots en pagarem les conseqüències.
Crec que tots, en cert grau, som culpables o si més no còmplices, com a “homos economicus” que som, de moltes coses que estan passant. Com? Comprant productes o serveis a preus irrisoris o fets per ma d’obra esclava, per exemple. Seguirem parlant...
Perdoneu el to, però és que porto un cabreo.....
Avui perquè tingueu un tranquil i relaxat inici de cap de setmana, i comptant enrere, la Simfonia nº 3 de Brahms.
No hi ha vídeo, així que la podeu escoltar mentre continueu produint.
Alex, tenim el mon que entre tots em creat. Ho se, no dic nosaltres, dic els nostres pares, els nostres avis, en definitiva la societat…. En hem perdut dintre l’oceà del consumisme, del capitalistes....perduts!!!!
ResponEliminaPer què continuem comprant roba de marca? Per distinció social. Per que continuem fent turisme a països on som tractats com deus o nous rics? Per pur i amagat ego......comèdia, pura comèdia....
Per una altre banda dius que poc a poc, la flama de la indignació s’ha extés per tota la zona i tots en pagarem les conseqüències. D’acord: Però, realment, que han estat fent ells durant tota una bona pila d’anys? Jo encara m’ho pregunto....
No defenso res, per descomptat. Fa unes setmanes que jo hi era a la plaça Djema El-Fna de Marràqueix, i tranquil•lament em podia haver tocat a mi.
Va, millor callo....
Gràcies per estrenar els comentaris. En el cas concret del Marroc, que és el conec més, penso que és un país que pateix una gran repressió i qualsevol qüestionament del règim es sofocat ràpidament de forma duríssima. Això, i que el rei del Marroc, a més de ser el cap polític i econòmic és també cap religiós com a descendent del profeta el fa gairebé intocable. Ay, com està el món àrab i no àrab.
ResponElimina