Bon dia previ a la Setmana Santa.
M’encanta viure a un país catòlic. Especialment per les vacances de Setmana Santa, aquestes festes a mitja setmana per celebrar no se sap ben bé què, tipus Halloween o perquè de tant en tant ens visita el Papa i sempre és un motiu d’alegria i xerinola. M’encanta sortir amb la bandera vaticana a rebre’l, o posar-la al balcó per donar-li la benvinguda.
També m’agrada aquesta teoria de que si et portes bé vas al cel, i si et portes malament vas a l’infern.
Jo crec que amb lo bé que em porto aniré de cap al cel, però la Deborah Harry, no n’estic tan segur. En aquesta cançó me l’imagino a aquelles nits interminables d’Studio 54, amb gin-tònics i kilos de coca de la bona (no precisament de llardons), amb sexe heterosexual, homosexual i en grup, amb la Bianca Jagger i la Carolina Herrera, el Warhol i el Halston. En fi, que sempre m’ha donat un rollo com orgiàstic i desenfrenat. Res que veure amb el Luz de Gas o similar.
I fixeu-vos en el vestit estil Wilma Picapiedra.
I un parell de foticos: de la terrassa de casa, donant la benvinguda al Papa
I la Bianca Jagger, el Warhol, el Halston i la Grace Jones, passant-s’ho bomba a l’Studio 54.
Segur que han anat tots a l’infern.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada