Bon dia assolellat.....
Ahir la meva amiga Katia em va enviar una versió de La Bambola, per la Dalida. Jo avui li responc amb la versió de la Patty Pravo.
Que guapa que sortia la Patty en aquesta actuació del 1968 per la RAI... Casualment, passejant per Nàpols, vam veure que la Patty actuava en un teatre d’allà. No obstant, era una Patty transformada per la cirurgia, però crec que la preferiria envellida però al natural. ¿Perquè en el mon occidental ens resistim tant a acceptar el pas del temps i que les arrugues i les flaccideses formen part del nostre procés com éssers humans?
Com la pròpia Itàlia, la Patty ha envellit, però ha envellit malament. De l’imaginari italià dels anys 60, un país que es va refer després de la II Guerra Mundial de les seves cendres i que va vendre al món la imatge de La Dolce Vita, la Cardinale, la Vitti i la música lleugera del festival de San Remo, us envio aquesta foto de publicitat de La Feltrinelli amb la Sophia i el Marcello. Des d’ahir està penjada al meu suro de la feina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada