Bon dia.
Ja fa uns anys em van presentar a una noia a una d’aquestes festes multitudinàries d’aniversari en una nau del Poble Nou. Es deia Katy i això va ser aproximadament a la 1 de la matinada. Vam començar a xerrar i a xerrar i a beure cervesa i gin-tonic. Em resultava molt familiar aquesta Katy.
Doncs un parell d’hores i uns quants graus d’alcohol més tard, se’m va encendre la llumeta i li vaig preguntar..... “Et sonarà rara aquesta pregunta, però, ¿tu no seràs la Katy J.? ..... “Et sonarà rara aquesta resposta, però jo abans em deia així”.....
La Katy i jo havíem estat companys de l’escola 20 anys enrere, no ens havíem tornat a veure mai més i no ens havíem reconegut malgrat les hores de xerrameca. Inclús en aquest temps, per motius llargs d’explicar havia passat de dir-se Katy J. a Katy L. Però durant tota aquesta estona es va crear una sensació tan fraternal que encara ara recordo.
Després d’això, han passat moltes, moltes coses i ara la Katy viu als boscos del Quebec on té el seu fill Billy, amb un caçador enamorat de la natura.
En una altra festa d’aniversari, en aquest cas meva, la Katy em va regalar una col.lecció completa de 12 CD’s 12 del Django Reinhard. Per això, avui li dedico la cançó a ella, al Billy i al Mapache. Aquesta cançó tan melancòlica com els nostres temps de cole.
Com apunt curiós del dia, m’he assabentat que l’Stephane Hessel és fill del personatge que va inspirar a una altra Katy, la Katherine que encarna la Jeanne Moreau a “Jules et Jim” i que fa uns dies vaig penjar en el meu suro de la feina, per donar-me ànims.
Gran Wallace !
ResponEliminaQuines histories...Quin karma de canvi de noms i de paisos..
Sort que queden els bons records, la bona musica, les belles imatges -com la de Jules et Jim-, i amb una mica de sort els bons amics. Smuack !
MCKJLdM